Canvi d’armaris
12 de maig 2021
Arriba aquest temps en què hem d’endreçar la roba de més abric i fer el canvi per altres peces més lleugeres. Posar a mà samarretes, vestits, també alguna rebeca. El bon temps i la calor deixen enrere jerseis de llana, de coll alt, pantalons més gruixuts per no esmentar abrics i jaquetes.
Malgrat que pot fer mandra posar-s’hi també té un vessant de canvi. En altres indrets del planeta, a voltes tampoc tan llunyans, no cal moure gaire la roba perquè el temps varia poc. La temperatura d’aquests llocs sol ésser agradable, però al capdavall pot esdevenir monòtona.
Fa uns anys Marie Kondo va fer furor. Més enllà de partidaris i detractors, la seva tasca té una vessant més profunda. Endreçar el lloc on vivim i sobretot els armaris és endreçar-nos a nosaltres mateixos. Les habitacions dels adolescents amb la roba pel mig, llibres, apunts, a més d’altres andròmines, reflecteix el seu moment vital, desendreçat i caòtic. Les cases tenen una representació antropomòrfica de la cara. En el conte La caiguda de la casa Usher, d’Edgar Allan Poe, quan el protagonista arriba a casa, contempla la façana i li provoca desassossec, les finestres li evoquen uns ulls buits. La casa també és el nom d’un test projectiu en què la consigna convida el nen o l’adult que dibuixi una casa. Les traces del dibuix, la forma, la ubicació i el contingut de la història ens informa de com ha interioritzat l’ambient familiar.
En l’actualitat es reflexiona molt poc. Tot promou a mirar cap enfora, s’incentiva el “donar a veure”, es prioritza la imatge. Viure excessivament cap enfora empobreix. Endreçar armaris té a veure amb mirar cap endins; segurament descobrim peces de roba, objectes que no recordàvem; peces que crèiem perdudes.
El treball psíquic té a veure amb interrogar-se sobre el perquè del que fem i pensem. La teràpia psicoanalítica fa servir la paraula, el pacient parla la major part del temps. Ara bé, no està sol; hi ha l’escolta atenta del psicoanalista. Una escolta entrenada en el curs dels anys de formació, que li permet assenyalar una part del discurs, oferir un aclariment, establir una connexió amb aspectes de la vida del pacient; moltes vegades la reacció sol ser de sorpresa però també d’alleujament. Mirat objectivament, pot semblar poca cosa, però és fonamental per desencallar aspectes difícils i promoure canvis. El que va descobrint li permet veure una mica més enllà, entendre’s una mica més i, conseqüentment, la vida es fa més amigable, s’eixampla i s’enriqueix.
Si nosaltres passegem per un bosc i coneixem el nom de les plantes, matolls, arbres o insectes, aquell mateix trajecte guanya en contingut. La psicoteràpia psicoanalítica ens permet caminar per la vida sabent més sobre nosaltres mateixos i de retruc dels que ens envolten.
De fet, no canviem els armaris. Aquests són els mateixos, però sí que en canviem el contingut i això ens permet endreçar la roba d’una manera diferent.
Article publicat al Diari de Terrassa: https://www.diarideterrassa.com/opinion/2021/05/19/canvi-darmaris/